PRÀCTICA 5.1



DESENVOLUPAMENT AFECTIU, SOCIAL I DE LA PERSONALITAT

L’empatia i l’enfocament socioafectiu


















La pràctica 5 que hem realitzat tracta d’un documental en què es veu un experiment que van fer fa uns anys que tracta d’un exercici basat en la discriminació, realitzat en un grup de nens/es de 9 anys. En aquest documental podem veure la pràctica i els resultats d’aquest experiment.



1. Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens i nenes que es trobaven en la posició inferior?

Els que es trobaven en la posició superior es creixien i vacil•laven sobre el seu estatus i fins i tot treien tota la violència i tot l’odi.

Els que es trobaven a la posició inferior ho trobaven molt fort, es sentien com si estiguessin tancats en una presó i que la clau la llencessin al fons del mar.


2. Què passa quan les posicions s’inverteixen i els infants que havien estat
discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?


Primer amb les persones escolars milloren increïblement el seu temps.

Respecte a la resta de la classe, tenen un pèl més d’empatia i saben el que ells els
va molestar i llavors són més piadosos que els altres.


3. Què passa amb les experiències positives anteriors amb els companys/es de
classe quan s’està sotmès a situacions vivencials de discriminació?

En aquest cas hi ha un descol•loca-me’n general fins i tot un nen es deixa les ulleres a casa per ensenyar els ulls. A aquests nens els hi toca pagar amb els
canvis i estan deprimits, angoixats i molt desorientats

Ara poden veure l’altra banda de la situació i se’n adona dels pitjors dels casos.


4. Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i desprès de
l’experiència?

Amb les nenes els hi van fer proves abans amb resultats normals, però durant
l’experiència els nens depenien de si eren dels bons o no, tenien un alt
rendiment o molt baix rendiment.


Però després de la prova, els nens van pujar el rendiment i el van mantenir.
A causa de la unió i el benestar que es va crear.



5. Tot i el pas dels anys l’experiència no s’oblida:


Què recordaven i com havia influït l’experiència en el seu desenvolupament
socioafectiu posterior?
Tots aquells alumnes catorze anys més tard, tenien el mateix concepte de que
tots van crear una gran unió després de veure els punts febles dels altres. Tot i
això els seus canvis socioculturals van ser extraordinaris que en vivències
posteriors van actuar correctament i tenien molt assumida aquesta igualtat.

Va servir per canviar alguna cosa?

Tots aquells nens van rebre una lliçó de la vida i a partir d’ella van veure i es van
saber posar en totes les postures, en la pell dels altres, a tenir empatia.



Ara que són persones adultes, com responen davant de les situacions de
discriminació?

Com ja hem dit anteriorment, aquestes persones s’han trobat en situacions en que
una possible reacció hagués pogut ser: “això é cosa de negres”, però la seva
reacció no va ser aquesta sinó que van pensar que això ho fan blancs com negres.
En general podem dir que tots aquells nens han sortit ensenyats.



Pregunta de reflexió final:

Com es pot promoure, des de l’escola, el desenvolupament de l’empatia i
d’actituds i conductes no discriminatòries?

En el nostre grup i tal com diu la professora no creiem que sigui una pràctica per
als nens, ja que és molt forta. Però en canvi creiem que aquests valors com
l’empatia i conductes de no discriminació s’ensenyen dia a dia amb l’exemple,
tallant des de l’arrel una conducta racial o no empàtica, creiem que l’escola no
només és un lloc on ensenyen a sumar, sinó que l’escola tindria que ser la primera a transmetre aquests valors.

Unes formes per complementar l’ensenyança dels valors apart de l’exemple,
podrien ser jocs cooperatius, jocs amb un rol de líder i que el líder ho fos tothom
(un dia un, un dia un altre). D’aquesta manera es creurien tots per igual i tindrien
aquest esperit de companyerisme, solidaritat, empatia.