lunes, 8 de noviembre de 2010

PRÀCTICA 2

EVOLUCIÓ DE L’EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL DIBUIX I L’ESCRIPTURA


EVOLUCIÓ DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA


Nº Ítems SÍ NO
1 Cap SÍ
2 Ulls SÍ
2.1 Celles NO
2.2 Pestanyes NO
2.3 Pupil•les SÍ
3 Nas SÍ
3.1 Forats del nas NO
4 Boca SÍ
4.1 Dos llavis NO
5 Orella SÍ
6 Cabell SÍ
6.1 Cap cobert per barret NO
7 Coll SÍ
8 Cos SÍ
9 Braços bidimensionals SÍ
9.1 Braços units correctament al cos NO
9.2 Braços cap a baix SÍ
10 Colzes NO
11 Mans SÍ
12 Dits SÍ
12.1 Nombre correcte de dits SÍ
13 Cames SÍ
13.1 Cames bidimensionalsSÍ
14 Genolls NO
15 Peus SÍ
15.1 Peus bidimensionals SÍ
16 Perfil NO
17 Bona proporció NO
18 Roba SÍ
18.1 Quantes peces? 3




























EVOLUCIÓ DE L’ESCRIPTURA: ANÀLISI DE LA QUALITAT DEL TRAÇ


Nº Ítems SÍ NO
1 Traços rectes apareixen corbats, especialment en: t,d,q. SÍ
2 Les lletres amb traços rectes presenten llaços, especialment: d, t, i, u. SÍ
3 Angulació dels arcs de les lletres: m, n, ñ, u, v, w. SÍ
4 Lletres amb sentit oposat al moviment circular antihorari: c, a, o, d, g, q. SÍ
5 Lletres mal diferenciades per formes imperfectes. NO
6 Inclusió d’algunes característiques del model script. Ex. de major freqüència són: v, b, m, n, f. SÍ
7 Irregularitat en la mida de les lletres. SÍ
8 Omissió d’accents i punts. NO
9 Els traços superiors de les lletres b, d, f, k, l, ll, són molt curts. NO
10 Els traços inferiors de les lletres f, g, j, p, q, y, z, són molt curts. NO
11 L’espai entre lletra i lletra dins de la paraula és irregular. NO
12 L’espai entre paraula i paraula és irregular. NO
13 L’escriptura és relaxada. Lletres separades dins de les paraules, al igual que entre paraules. NO
14 L’escriptura és comprimida. Lletres massa juntes dins de la paraula, al igual que entre paraules. SÍ
15 Alineació irregular. Escriptura fluctuant en relació a la línea de base. Les paraules ballen, pugen i baixen. NO
16 Alineació de paraules amb tendència a baixar. NO
17 Alineació de paraules amb tendència a pujar. SÍ
18 Irregularitat en la inclinació de les lletres, a dreta o esquerra. NO
19 Traç tremolós. Petites oscil•lacions. NO
20 Pressió gràfica excessiva. SÍ

























Informe sobre la pràctica 2

Resultats de les proves:

Edat del/la nen/a: 9 anys i 2 mesos.

Mà utilitzada: Dreta

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 14 minuts.

Temps total per a la tasca d’escriptura: 4 minuts.

Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

S’ha dibuixat a ell mateix com es veu de gran, s’ha dibuixat com si estigués a un pavelló, un estadi amb els focus de llum i la cistella. Ha començat dibuixant la línia que forma el terra, però centrant-nos en la figura humana la començat dibuixant pel cap, amb els seus dos ulls, tot i que no ha posat ni celles ni pestanyes.
El nas l’ha dibuixat petit i sense forats, per fe la boca ha posat una línia sense gaire més detalls, no té llavis.
I per acabar de parlar de la zona del cap, ens referirem a que té les dues orelles dibuixades i que també té cabell.

Anant baixant, podem veure que el coll l’ha dibuixat més aviat curt, el cos bastant desproporcionat a l’igual que els braços, un més llarg i més gran que l’altre, els dos bidimensional i mirant direcció avall.
No ha dibuixat els colzes, si les dues mans i els cinc dits tot i que mal col•locats.
Seguint l’ordre de la persona ara parlem de les cames que són molt curtes respecte la resta del cos, però són bidimensionals, no ha dibuixat els genolls.

I per acabar de parlar de tot el que hem de descriure ens queda els peus que són bidimensionals i podem veure els detalls de els cordills i del símbol de marca de les bambes.

El dibuix és pla no té perfil. Com ja em dit anteriorment no hi ha una bona proporció del dibuix, el nen destaca més la persona i les parts del cos no acaben d’estar proporcionades.
La vestit amb una samarreta, uns pantalons i unes bambes.

Observacions:
Ressegueix amb color, més fort les línies, li vol donar lluminositat al cap i el dibuix principal no comença a peu de foli, sinó que està al mig del paper.
I també es preocupa pels detalls, com els cordills de la bamba i la marca d’aquestes.





ESCRIPTURA:

La mida de les lletres és una mica gran però no gaire, molt poc. Els traços de t, d i q especialment apareixen corbats i les lletres d, t, i, u presenten llaços quan són amb traços rectes.
En les lletres m, n, ñ, u, v, w hi ha angulació dels seus arcs, en l’escrit també hi apareixen les lletres en sentit oposat al moviment circular antihorari com la c, a , o, d, g, q. La descripció s’entén molt bé, no hi ha formes incorrectes que puguin fer malentendre alguna paraula, els accents estan posats correctament i hem trobat molt poques faltes, una o dos. També s’hi poden veure comes i punts, el text està bastant complert i correcte.
Els traços superiors de les lletres b, d, f, k, l, ll no són molt curts a l’igual que els traços inferiors de les lletres f, g, j, p, q, y, z, estan ben fets i no hi ha cap exageració.
No hi ha irregularitats entre els espais entre lletra i lletra ni entre paraula i paraula.
L’escriptura és comprimida, les lletres estan massa juntes entre paraules, tot i això té una bona alineació, alguna vegada es pot veure que baixa una mica però no és sempre.
I per acabar, podem veure que no té un traç tremolós però si que té una pressió gràfica excessiva.

Observacions:

Escrivia amb el cap molt abaixat.
La primera lletra majúscula seguida de la resta de la paraula està molt separada.
Agafa el llapis molt fort a l’escriure i fent el dibuix estava molt més relaxat.
El nen té els avis castellans i això l’influencia una mica alhora de posar accents.




• Semblances i diferències amb la resta de resultats dels altres grups:

1er primària, 6 anys i 3 mesos (Poc inspirades):

Li van dir que fes un dibuix d’un nen, però els hi va fer un tren amb persones diminutes, i van dir que fes un altre dibuix per poder analitzar-ho millor.
En aquest dibuix (representa una boda) va començar a fer l’escena, els decorats i després les persones. Els ulls els ha fet sense pestanyes, la boca la fet amb una línia, no té orelles però s’hi que té pèl. Els braços són bidimensionals, no conté els 5 dits, ha dibuixat corbata al nuvi i la núvia no té cames ja que porta vestit, pressionava molt fort, els dibuixos floten. Temps dedicat: 19 minuts, primer dibuix. 7 minuts segon dibuix.

En el text, el nom el posa tot amb majúscula, el cognom primera lletra majúscula i la resta minúscula i el segon cognom tot amb minúscula. Temps dedicat: 5 minuts






1er primària, 6 anys i 10 mesos (La música):

Comença el dibuix pel cap i després va seguir pel cos. S’ha deixat de dibuixar les celles i les pestanyes, els braços estan desproporcionats i els dits no són els exactes. Temps dedicat: 4-5 minuts.

En el text la lletra és lligada, posa majúscula al nom. El text conté moltes faltes tot i que la nena preguntava, elles la deixaven fer, l’escriptura està torta i cada línia la comença a part. Alhora d’escriure està molta estona pensant. Temps dedicat: 10 minuts.


3er primària, 8 anys i 5 mesos (Xiques)

En el dibuix no pinta el cos dels personatges però hi dibuixa molts detalls. En els ulls es deixa de dibuixar les celles i les pestanyes, els dits estan correctament; la proporció entre els dos personatges està bé però no amb els objectes com la taula que hi ha representada. Temps dedicat: 20 minuts

En el text hi ha moltes faltes ortogràfiques, només s’hi veuen punts i no hi ha comes. La lletra és petita i es va fent gran, és lligada, no deixa marge esquerra i pregunta sobre les faltes. Temps dedicat: 10 minuts.

4rt primària, 9 anys i 2 mesos (Saltinbanquis)

*Descrit anteriorment al principi de l’activitat.

5è primària, 10 anys i 5 mesos (Mou’t)

Dibuixa l’escola al centre del full, és l’element més gran, ja que ho veu com un lloc on es troba amb tots els seus amics i li agrada anar-hi. Dibuixa 2 nens i 2 nenes amb pantalons i faldilles respectivament. Ha intentat fer perspectiva dibuixant les cases darrera l’escola molt petites, com si estiguessin lluny. També s’hi veu un sol amb cara. Utilitza molts colors i quan pintava ho feia amb rodonetes. Temps dedicat: 13 minuts.

Alhora d’escriure s’apropa molt al full, és molt curiosa, fa la lletra proporcionada, uniforme, fa la lletra lligada, ho escriu tipus poema, quan va acabar s’ho va llegir molts cops per veure si hi havia faltes. No va deixar de fer el que havia de fer. Temps dedicat: 3 minuts.

6è primària, 11 anys i 2 mesos (El bon exemple)

El dibuix és una figura humana de proporcions bastant normals, està vestit amb peces esportives, però li falta les celles, les pestanyes i el nas. Té el coll exagerat i els braços desproporcionats un és més llarg que l’altre i pel que fa a les cames no són gens normals i els peus miren un a cada costat. El dibuix no està pintat. Temps dedicat: 5 minuts.

En l’escriptura podem veure que la lletra és lligada, posa accents, punts i apart, repeteix bastants cops les paraules o un mateix nom. No hi ha gaire faltes. El text va relacionat amb els esports i alhora d’escriure no feia molta força. No ha deixat marge esquerra. Al acabar el text posa el seu nom i la seva firma. Temps dedicat: 8-9 minuts.

6è primària, 11 anys i 6 mesos (Musica’t)

Es va posar una mica nerviós. S’ha deixat de dibuixar les orelles i les celles, i els dits estan correctes. No ha pintat el dibuix, però anava esborrant el dibuix i tornant-lo a fer, es molt perfeccionista.
Dibuixava una mica inclinat. Temps dedicat: 8 minuts quasi 9.

Criticava molt el que escrivia, hi ha més marge, utilitza un vocabulari més complert, el text està bastant recte amb alguna oscil•lació, punts i aparts, punts, comes. La manera d’escriure, una mica separat entre línia i línia. Temps dedicat: 10 minuts


Fent una anàlisi general podem veure que a mesura que es fan grans no es preocupen tant de fer un bon dibuix i de vegades ni el pinten. Tot i així, no és deixen tant detalls com ho poden fer els més petits, com celles, pestanyes, etc. i ja intenten ser més realistes i ho intenten fer més proporcionat.

Tot i que la cosa canvia quan parlem d’escriure el text, ja que a mesura que són més grans els texts són més clars, s’atreveixen a escriure més ja que tenen més vocabulari, es fixen molt amb les faltes i també en els signes de puntuació i intenten ser més polits i tenir-ho ben ordenat i estructurat.


PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL (relacionades amb la realització de l’activitat pràctica i la lectura dels articles):

1. Suposant que es poguessin establir fases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l’escriptura per als següents grups d’edats:
• Dels 6 als 8 anys:
Es troben en l’etapa pre-esquemàtica i esquemàtica. Representa formes relacionades amb el món que l’envolta i obtenen el concepte de forma i la proporció depèn molt del nen/a.

En el text acostumen a escriure amb lletres majúscules i una mica separades. Fan moltes faltes ortogràfiques.

• Dels 8 als 10 anys:
Ja comencen a dibuixar objectes més reals i afegeixen detalls.
En l’escriptura, la lletra és lligada i es comença a veure que ja és una mica més personalitzada.


• Dels 10 als 12 anys:
En aquesta etapa el nen ja dibuixa més endinsat en la realitat, posa quasi tots o tots els detalls i són figures proporcionades.

En el text, el nen ja escriu molt millor, sense faltes gairebé i respectant els espais, es veu un text més complert amb més vocabulari i sense repeticions.

2. Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l’estudi dels dibuixos infantils?

Al haver comparat aquests dibuixos podem veure més o menys l’evolució que hi ha a mesura que es van fent grans i ara podríem distingir més o menys en l’etapa que es troben, tot i que hi pot haver alguna sorpresa, ja sigui positiva o negativa i podem encaminar-nos a interpretar si passen un mal moment o no ja que els nens acostumen a reflectir el que senten en els seus dibuixos.


3. Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Tots tres poden aportar coses positives o coses negatives.
En els factors hereditaris, si hi ha algun problema físic o psíquic es notarà bastant amb un que no tingui aquest problema.

En referència a l’escola i la cultura afectaran considerablement ja que el nen/a necessita està a gust a l’escola i amb els companys i si es troba marginat o qualsevol altra cosa això pot afectar al seu rendiment i veureu reflectit en els dibuixos o comportament.
A l’igual que en la cultura cada nen dibuixarà una cosa diferent ja que cadascú té la seva cultura i la seva manera de viure i d’interpretar les coses. Cada casa és un món i el nen dibuixa les coses que li passen al seu voltant i la manera com es sent en aquells moments.

El mestre pot ajudar a motivar a aquell nen/a i els pot fer veure d’una altra manera les coses.