PRÀCTICA 3 APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT

Edat del nen:9 anys i 2 mesos

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA

1. PROVES DE CONSERVACIÓ

1.1. Conservació de la substància

Hem agafat les dues barres de plastilina i hem fet les dos boles. Tot seguit li hem preguntat al nen si les dues boles tenien la mateixa quantitat de plastilina o si tenien quantitats diferents. Ell, del tot decidit, ha respòs que hi havia la mateixa quantitat perquè havia observat que les bosses on portàvem les dos barres de plastilina eren iguals.

Després hem agafat una bola i l’hem convertida en un xurro. Aleshores, en preguntar-li si tenien la mateixa quantitat, ens ha respost que si i ho sabia perquè el xurro feia un moment era la bola i era igual que l’altra.

1.2. Conservació del pes

Li hem ensenyat les dos boles de plastilina i li hem preguntat quina pesava més de les dos o si pesaven el mateix. Ell ha contestat que pesaven el mateix perquè eren iguals.

Aleshores li hem dit que fes una de les boles en forma de xurro i li hem fet la mateixa pregunta. Ell ha contestat que sí, que pesaven el mateix perquè hi havia la mateixa quantitat i que per molt que la deformés sempre serien iguals.

1.3. Conservació de la longitud

Hem agafat dos palletes per beure iguals i les hem col·locat tal com ens demana l’exercici: paral·leles entre elles i horitzontals al nen. Aleshores li hem preguntat al nen si tenien la mateixa mida. Ell les ha agafat amb els dits i les ha ajuntat i ha contestat que sí. Llavors les hem separat i li hem fet la mateixa pregunta, però li hem dit que no les toqués. No ha dubtat i ens ha dit que eren iguals perquè ho acabava de comprovar ell mateix.

INTERPRETACIÓ: Pel que hem vist, el David és un nen que li costa estar atent, però quan se’l motiva per fer una activitat, respon tot el que li preguntem com si fos més gran del que és realment.

2- PROVA DE CLASSIFICACIÓ

Li hem donat al nen diverses figures de tamanys i colors diferents: dos quadrats, dos triangles i dos cercles. Aleshores li hem demanat que les ordenés com a ell li semblés que estaven millor.

Primer ho ha agrupat per figures (triangles amb triangles, cercles amb cercles i quadrats amb quadrats), però no n’estava del tot convençut i primer ha col·locat les figures petites i després les grans. Li hem preguntat perquè havia canviat d’idea i ens ha dit que ell creia que d’aquesta manera quedaven millor.

Interpretació: En un primer moment el David havia fet una agrupació per figures, però s’ho ha plantejat i ha decidit agrupar-les de petites a grans. Les dos agrupacions tenen sentit perquè segueixen un ordre lògic, però les explicacions que dóna no en tenen.

3-QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ

Hem situat davant del nen 8 peces de fruita: 5 mandarines i 3 pomes.

Li hem fet la pregunta de quantes mandarines tenia davant seu i ens ha dit “5”. Li hem fet la mateixa pregunta amb les pomes i ha respost també correctament.

Aleshores li hem preguntat:

“hi ha més mandarines o fruites?”

Ell, davant d’aquesta qüestió ens ha mirat una mica sorprès i ens ha respost que les mandarines també eren fruites i que, per tant, hi havia més fruites.

Llavors li hem dit que un altre nen ens havia respost que hi havia més mandarines. Ell s’ho ha pensat millor i ha tornat a afirmar que les mandarines també eren fruites.

Interpretació: En aquest exercici hem pogut observar com una pregunta concreta pot portar molt fàcilment a la confusió. Tot i això, el David no s’ha deixat enganyar i ha seguit afirmant el que creia des d’un principi.

2a part de la Pràctica:

	Edats	Conservació de la substància	Conservació del pes	Conservació del volum	Classificació	Quantificació de la inclusió
Estadi Preopera-cional	- 6 anys 3 mesos - 6 anys i 10 mesos Els dos nens d’aquesta edat han contestat les preguntes per mitjà del seu pensament intuïtiu, ja que cap dels dos no es capaç d’argumentar cap perquè.	Els nens responen que les boles són iguals, però quan transformem una d’elles en un xurro, contesten que al xurro n’hi ha més perquè és allargat.	Els nens han afirmat que les dues boles pesaven el mateix perquè eren iguals, però que la bola pesava més que el xurro, perquè “tenia més pes a dins”.	En aquesta prova ens hem trobat davant de dues respostes diferents: un nen ha afirmat que en moure les palletes encara eren iguals i l’altre ha respost que no tenien la mateixa llargada.	En la classificació de les figures, els nens han actuat mitjançant la funció simbòlica, ja que ells han escollit l’ordre més coherent segons creien.	En aquesta prova els dos nens han comés el mateix error, perquè encara no saben distingir entre un grup (fruita, en aquest cas) i els elements que el composen (mandarina i poma).
Estadi operacio-nal concret	- 8 anys 5 mesos - 9 anys 2 mesos - 10 anys 7 mesos - 11 anys 6 mesos Hem pogut observar que les respostes del nen a partir d’aquesta edat han estat més encertades ja que es dóna l’inici del pensament lògic.	En el primer cas, al nen de 8 anys, encara dóna respostes errònies, però la resta ens han respost correctament que tant la bola com el xurro són iguals, perquè havia vist que les dues barres inicials eren iguals.	Els nens creuen que les boles pesen el mateix, però quan en convertim una en xurro diuen que tenen un pes diferent.	En la prova de les palletes el nen de 8 anys, no te una concepció clara de la longitud dels elements. Però els altres tres nens ens han respost encertada- ment que tenien la mateixa mida, en qualsevol posició en que les fiquéssim.	El nen de 8 anys ha fet una classificació per formes deixant de banda els colors. En canvi, els altres nens han fet una classificació principal-ment pels colors, i després de gran a petit. Aquest fet demostra que el nen aprèn a utilitzar la seva lògica coherent-ment.	En la prova de les fruites, els tres nens han donat respostes coherents i correctes. Tots han afirmat que hi havia més fruites que mandarines, perquè ja saben distingir entre el grup i els elements que el composen. Però el nen de 8 anys ha donat una resposta errònia perquè encara no sap fer aquesta distinció.

2a Part de la pràctica: Teoria

Piaget amb la seva teoria sosté que el desenvolupament cognoscitiu té lloc durant una sèrie d’etapes. A cada una d’elles sorgeix una nova manera de pensar en el món i de respondre davant la seva evolució. Per tant, pot dir-se que, cada etapa és una transició d’un tipus de pensament o comportament a un altre. Una etapa es basa en l’anterior i recolza les bases per la que arribarà.

Sosté que les persones travessen les mateixes etapes amb el mateix ordre.

ESTADIS DE DESENVOLUPAMENT COGNITIU

Estadi sensoriomotor (0-2 anys)

La característica principal d’aquesta etapa és que la capacitat del nen per pensar és limitada. Tot i això, el nen aprèn coses de l’entorn mitjançant les activitats, l’exploració i la manipulació constant. Els nens aprenen gradualment la continuïtat de l’existència dels objectes que no veuen.

Estadi pre-operacional (2-7 anys)

Durant la segona etapa el nen representa el món a la seva manera (jocs, imatges, llenguatge i dibuixos fantàstics) i actua sobre aquestes representacions com si cregués amb la seva existència. El nen desenvolupa la capacitat de representar l’acció mitjançant la funció simbòlica, el pensament intuïtiu i el llenguatge pre-lògic.

Estadi operacional concret (7-11/12 anys)

A aquesta etapa, el nen és capaç d’assumir un nombre limitat de processos lògics, especialment quan se li ofereix material per manipular-lo i classificar-lo com ja hem vist en els diferents resultats obtinguts. La comprensió encara depèn d’experiències concretes amb determinats fets i objectes i no d’idees abstractes o hipotètiques.

Operacional abstracte(11/12 -15 anys)

A partir d’aquest moment tenen capacitat per raonar de manera lògica i formular i comprovar hipòtesis abstractes.

REFLEXIONS

En aquesta pràctica hem pogut observar de molt a prop la perspectiva genètico-constructivista de Piaget en un nen, a més la comparació amb els nens dels altres grups ens ha servit per obtenir una diversitat de resultats diferents.

A partir de la comparació que hem fet anteriorment hem observat que la teoria de Piaget és molt interessant perquè marca l’evolució cognitiva de l’infant però hi ha algun cop (pocs) que no és del tot encertada, ja que s’han donat casos en les comparacions de nens que per l’edat que tenen haurien d’haver arribat a una etapa determinada i encara no ho han fet; o d’altres que, al contrari, han assolit l’etapa abans que tinguessin l’edat preestablerta. Però aquests casos són normals, ja que és molt difícil aconseguir que una perspectiva d’aquest tipus sigui infal·lible.

Deixant de banda aquests casos, que no deixen de ser anecdòtics, creiem que aquesta perspectiva quasi mai és errònia perquè la majoria dels nens desenvolupen les seves capacitats a les edats que marca Piaget.

Nosaltres considerem que aquesta perspectiva és molt interessant de cara al professorat, ja que aquest té l’oportunitat de veure si els seus alumnes han evolucionat com marca la teoria de Piaget i si no ho han fet, marcar-se unes pautes per intentar aconseguir-ho. Una d’questes pautes podria ser ,per exemple, elaborar activitats de relació a classe per potenciar les qualitats d’un alumne que es mostra desmotivat amb altres tipus d’activitats però que se li dóna molt bé relacionar objectes.

D’altra banda opinem que el professor s’ha d’endinsar una mica en la vida personal i afectiva del nen perquè és important saber l’estat emocional en que es troba el discent a l’hora d’impartir-li classes, el professorat ha de conèixer les seves motivacions i les seves mancances per aconseguir un aprenentatge més fluït.