PRÀCTICA 5.2

EN CADA GRUP

Preguntes entorn a la transparència

. Comparar les respostes que heu donat cadascun/na de vosaltres.

Expliqueu-vos els arguments i/o dubtes amb que us heu trobat a l’hora de prendre decisions per tal de donar ‘una bona resposta’ en els diferents ítems.

En casi tots els aspectes ha sorgit el dubte de la incertesa, perquè no sabíem com arribar al punt per definir el futur d’un nen

En el tema de la família hem coincidit que la família serà de classe mitjana pel bon aspecte del nen a la foto, menys un del grup que ha dit que serà de família rica, hem coincidit en un aspecte del caràcter, tots creiem que serà humil, però dos persones hem coincidit a que serà una persona llesta i altres que serà un manetes. Tots hem coincidit en què vestirà bé, però sense marques cares. Com que serà un nen hem suposat tots que li agradarà jugar a futbol o algun altre esport i anar sempre amb els amics. En el aspecte de què sabrà fer hi ha hagut divergència d’opinió una persona ha dit que farà del futbol la seva professió, altres dos que serà estudiós i que sabrà desenvolupar-se molt bé en totes les assignatures i un altre que no sabrà fer res en especial. El seu grup d’amistat tots hem coincidit que serà un grup humil, de personalitats diferents però units (basant-nos en la nostra experiència). Tots creiem que estudiarà la ESO i a partir d’aquí farà o un mòdul, en un cas d’electricitat, batxillerat i universitat. Per tant, viurà mitjanament bé i treballarà de electricista, d’enginyer, futbolista etc.

Hem tingut dubtes, sobretot, a l’hora de determinar els estudis i la professió, per la gran varietat de possibilitats.

Compareu les característiques assignades als nens i les característiques assignades a les nenes. Hi veieu elements o estereotips ‘sexistes’ en les identitats assignades?

El nostre grup hem suposat tots que el nen era mascle. Tot i així, podem dir que hem acudit als estereotips a l’hora de assignar la identitat dels nens, per exemple, hem dit que li agradarà el futbol o qualsevol esport abans que jugar amb la cuina de joguina, serà enginyer o electricista, a més de ballarí o infermer.

PER AVANÇAR

.Què podem fer cadascú de nosaltres per avançar cap a la igualtat real entre homes i dones i per a l’eradicació de violència de gènere? Argumenteu la resposta.

Dintre de la nostra posició en la societat encara tenim molt que dir, i està en les nostres mans fer veure a les futures generacions que qualsevol desigualtat s’ha de denunciar perquè volem que sigui una cosa mal vista ( com diuen a la TV de la violència de gènere , tolerància zero ) doncs així hem de ser zero tolerants.

Segon el que tenim que ser és més persones més humans i prendre consciència del mal que podem provocar cap a les dones, i simplement pensar que no ens agradaria nosaltres i per tant no fer-ho.

. Quina actuació creieu que es pot fer des de l’àmbit escolar per tal de contribuir a la construcció d’identitats infantils més igualitàries i menys estereotipades?

Principalment, actuar amb l’exemple i sempre mostrar les mateixes condicions. Hem d’eliminar preferències sobre rols de gènere, o estereotips com : les nines són per les nenes, el futbol és un esport per homes etc.. Hem de tallar des de l’arrel qualsevol critica o burla per un comportament fora dels estereotips. S’han d’impulsar a l’escola activitats on ells mateixos se’n adonin de que són iguals. Activitats on les dones prenguin el poder

Totes aquestes propostes ajuden a que els nens eliminin de la seva mentalitat qualsevol tipus de desigualtat d’aquesta manera quan es facin grans i visquin casos de desigualtats els denunciaran.

Tot i que hem de dir que amb l’escola només no podem construir identitats infantils més igualitàries i menys estereotipades perquè existeix un altre agent de socialització com és la família que també influeix molt a la construcció d’aquestes identitats.

PRÀCTICA 5.1



DESENVOLUPAMENT AFECTIU, SOCIAL I DE LA PERSONALITAT

L’empatia i l’enfocament socioafectiu


















La pràctica 5 que hem realitzat tracta d’un documental en què es veu un experiment que van fer fa uns anys que tracta d’un exercici basat en la discriminació, realitzat en un grup de nens/es de 9 anys. En aquest documental podem veure la pràctica i els resultats d’aquest experiment.



1. Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens i nenes que es trobaven en la posició inferior?

Els que es trobaven en la posició superior es creixien i vacil•laven sobre el seu estatus i fins i tot treien tota la violència i tot l’odi.

Els que es trobaven a la posició inferior ho trobaven molt fort, es sentien com si estiguessin tancats en una presó i que la clau la llencessin al fons del mar.


2. Què passa quan les posicions s’inverteixen i els infants que havien estat
discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?


Primer amb les persones escolars milloren increïblement el seu temps.

Respecte a la resta de la classe, tenen un pèl més d’empatia i saben el que ells els
va molestar i llavors són més piadosos que els altres.


3. Què passa amb les experiències positives anteriors amb els companys/es de
classe quan s’està sotmès a situacions vivencials de discriminació?

En aquest cas hi ha un descol•loca-me’n general fins i tot un nen es deixa les ulleres a casa per ensenyar els ulls. A aquests nens els hi toca pagar amb els
canvis i estan deprimits, angoixats i molt desorientats

Ara poden veure l’altra banda de la situació i se’n adona dels pitjors dels casos.


4. Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i desprès de
l’experiència?

Amb les nenes els hi van fer proves abans amb resultats normals, però durant
l’experiència els nens depenien de si eren dels bons o no, tenien un alt
rendiment o molt baix rendiment.


Però després de la prova, els nens van pujar el rendiment i el van mantenir.
A causa de la unió i el benestar que es va crear.



5. Tot i el pas dels anys l’experiència no s’oblida:


Què recordaven i com havia influït l’experiència en el seu desenvolupament
socioafectiu posterior?
Tots aquells alumnes catorze anys més tard, tenien el mateix concepte de que
tots van crear una gran unió després de veure els punts febles dels altres. Tot i
això els seus canvis socioculturals van ser extraordinaris que en vivències
posteriors van actuar correctament i tenien molt assumida aquesta igualtat.

Va servir per canviar alguna cosa?

Tots aquells nens van rebre una lliçó de la vida i a partir d’ella van veure i es van
saber posar en totes les postures, en la pell dels altres, a tenir empatia.



Ara que són persones adultes, com responen davant de les situacions de
discriminació?

Com ja hem dit anteriorment, aquestes persones s’han trobat en situacions en que
una possible reacció hagués pogut ser: “això é cosa de negres”, però la seva
reacció no va ser aquesta sinó que van pensar que això ho fan blancs com negres.
En general podem dir que tots aquells nens han sortit ensenyats.



Pregunta de reflexió final:

Com es pot promoure, des de l’escola, el desenvolupament de l’empatia i
d’actituds i conductes no discriminatòries?

En el nostre grup i tal com diu la professora no creiem que sigui una pràctica per
als nens, ja que és molt forta. Però en canvi creiem que aquests valors com
l’empatia i conductes de no discriminació s’ensenyen dia a dia amb l’exemple,
tallant des de l’arrel una conducta racial o no empàtica, creiem que l’escola no
només és un lloc on ensenyen a sumar, sinó que l’escola tindria que ser la primera a transmetre aquests valors.

Unes formes per complementar l’ensenyança dels valors apart de l’exemple,
podrien ser jocs cooperatius, jocs amb un rol de líder i que el líder ho fos tothom
(un dia un, un dia un altre). D’aquesta manera es creurien tots per igual i tindrien
aquest esperit de companyerisme, solidaritat, empatia.

PRÀCTICA 4: DESENVOLUPAMENT COMUNICATIU I LINGÜÍSTIC

FULL DE REGISTRE: DESENVOLUPAMENT SEMÀNTIC

Nom i edat de l’infant: David, 9 anys i 2 mesos.

Definicions:

Gos: Un animal com la Lluna (gos del David), té quatre potes i borda.

Aigua: No ho ha sabut definir.

Flor: Planta petita de color.

Televisió: On surten els dibuixos.

Plàtan: És una fruita de color groc i llarga.

Amic: el Jan (un amic seu).

Escola: On van els nens per poder aprendre.

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI DE LES DEFINICIONS

GOS

Trets perceptius: Sí

Trets funcionals: Sí

Trets contextuals: Sí

Trets afectius: Sí

FLOR

Trets perceptius: Sí

Trets funcionals: No

Trets contextuals: No

Trets afectius: No

TELEVISIÓ

Trets perceptius: Sí

Trets funcionals: Sí

Trets contextuals: No

Trets afectius: Sí

PLÀTAN

Trets perceptius: Sí

Trets funcionals: No

Trets contextuals: No

Trets afectius: No

AMIC

Trets perceptius: No

Trets funcionals: No

Trets contextuals: Sí

Trets afectius: Sí

ESCOLA

Trets perceptius: Sí

Trets funcionals: Sí

Trets contextuals: Sí

Trets afectius: No

OBSERVACIONS: Costava molt que arranqués amb la definició i no utilitzava gaires paraules clau. Comentava molt la forma i ho enllaçava amb alguna cosa coneguda.

TEMPS EMPRAT EN LA LECTURA:

Duració de la lectura en castellà: Veu baixa (3 min i 17 seg), veu alta (3 min i 58 seg).

Duració de la lectura en català: Veu baixa (7 min i 23 seg), veu alta (8 min i 47 seg).

CÀLCUL DE LA VELOCITAT LECTORA: 85 paraules per minut en català i 95 paraules per minut en castellà.

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA

Català

Domini de l’estructura narrativa: Sí

Idees principals: No

Idees secundàries: No

Repetició de les idees: No

Coherència en la seqüència del relat: No

Interpretació personal del text: No

Castellà

Domini de l’estructura narrativa: Sí

Idees principals: Sí

Idees secundàries: No

Repetició de les idees: No

Coherència en la seqüència del relat: No

Interpretació personal del text: Sí

OBSERVACIONS: Llegeix per llegar i no s’hi fixa, però al ser de familia castellana les dos llengües encara se li donen bastant bé.

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI MORFOSINTÀCTICA

Català

Substantius: Sí

Adjectius: Sí

Adverbis: Sí

Pronoms: Sí

Concordança de gènere: Sí

Concordança de nombre: Sí

Ús de formes verbals: Sí

Coherència temps verbals: Sí

Errors de sobreregulació: No

Redundància: No

Oracions completes: No

Oracions compostes: No

Coordinades: No

Subordinades: No

Comparatius: No

Metàfores: No

Castellà

Substantius: Sí

Adjectius: Sí

Adverbis: Sí

Pronoms: Sí

Concordança de gènere: Sí

Concordança de nombre: Sí

Ús de formes verbals: Sí

Coherència temps verbals: Sí

Errors de sobreregulació: No

Redundància: No

Oracions completes: No

Oracions compostes: No

Coordinades: No

Subordinades: No

Comparatius: No

Metàfores: No

OBSERVACIONS: L’explicació en català va ser bastant fluixa perquè no s’en va assabentar gaire, però en els dos casos s’explicava de manera simple. Oració i punt i seguit.

INFORME DE L’ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE

Nen/nena: David

EDAT: 9 anys i 2 mesos.

1. Valoració de l’evolució semàntica: procés de construcció dels significats.

Podria desenvolupar molt més el vocabulari però amb termes de definició l’hi costa molt fer-ho bé. No té clars els trets d’una definició (funcionals, perceptius, contextuals i afectius), defineix utilitzant sobretot la funció de la paraula definida.

2. Valoració de la velocitat lectora.

Al tenir 9 anys el text l’hi costa una mica, però podem dir que s’espavila amb les dos llengües. Les lectures són ràpides, però en veu baixa és més ràpid, òbviament. En David va intentar llegir el més ràpid possible al veure que l’estàvem cronometrant

3. Valoració de la comprensió lectora.

Baixa, estava bastant nerviós i pot ser una de les causes d’aquesta baixa comprensió. No entén del tot els principals termes del text, ja que es va preocupar de llegir molt ràpid i no va entendre gaire bé el text.

4. Valoració de l’evolució morfosintàctica: procés d’organització dels significats.

En la prova parla de manera simple i bàsica, tot i que creiem que en té més. EL nen no té un bo nivell morfosintàctic de moment, construeix oracions simples. En castellà té més facilitat morfosintàctica.

5. Comparació del llenguatge en català i en castellà.

Entén i llegeix millor en castellà que en català i això és perquè és de parla castellana a casa. Té coneixements de les dues llengües, ja que les dóna a l’escola, però el castellà se l’hi dóna més bé.

VALORACIÓ FINAL

“Poc Inspirades”

· NOM/EDAT INFANT: Maria (6 anys i 4 mesos)

· Desenvolupament semàntic: Una definició és de només una paraula.

· Velocitat lectora:

CATALÀ: 61 paraules per minut (veu baixa); 62 paraules per minut (veu alta).

CASTELLÀ: 41 paraules per minut (veu baixa); 53 paraules per minut (veu alta).

· Comprensió lectora: Llegeix per llegir, sense entendre el que llegeix. Troba alguna idea, però no les importants. .

· Desenvolupament morfosintàctic: Utilitza sempre els mateixos substantius, o utilitza adjectius, només algun adverbi. Repeteix molt ‘això’, cap diferència entre català i castellà (àvia castellana i ell parla català).

· Anàlisi comparativa: Confusió entre les dues llengües en paraules i nivell més alt en català.

“Sentiment de la música”

· NOM/EDAT INFANT: Alícia (6 anys i 11 mesos)

· Desenvolupament semàntic: Relaciona les definicions amb lo bàsic, relació funcional.

· Velocitat lectora:

CATALÀ: 39 paraules per minut (veu alta)

CASTELLÀ: 38 paraules per minut (veu alta)

· Comprensió lectora: Bona comprensió, però molta dificultat per expressar-se i resumir el conjunt del text.

· Desenvolupament morfosintàctic: Català millor que castellà.

· Anàlisi comparativa: Més ràpid i segur en català i més lent i insegur en castellà. .

“Xikes”

· NOM/EDAT INFANT: Natàlia (8 anys i 5 mesos)

· Desenvolupament semàntic: Entén el concepte de cadascuna de les paraules però dóna característica de la paraula.

· Velocitat lectora:

CATALÀ: 75 paraules per minut (veu baixa); 91 paraules per minut (veu alta)

CASTELLÀ: 102 paraules per minut (veu baixa); 103 paraules per minut (veu alta)

· Comprensió lectora: Entén la història i ho explica bé, tot i que no lliga bé les frases, repeteix paraules.

· Desenvolupament morfosintàctic: Usa substantius repetitius, oracions coordinades (llavors, pues...), temps verbals correctes. Ni comparatius i metàfores.

· Anàlisi comparativa: Es desenvolupa millor en castellà perquè és la seva llengua materna.

“Mou-te”

· NOM/EDAT INFANT: Maria 10 anys i 5 mesos

· Desenvolupament semàntic: Definicions complertes, bona estructura.

· Velocitat lectora:

CATALÀ: 226 paraules per minut (veu baixa); 143 paraules per minut (veu alta)

CASTELLÀ:159 paraules per minut (veu baixa); 85 paraules per minut (veu alta)

· Comprensió lectora: Entén molt bé el text, estructura coherent, esmenta idees principals i secundàries, però no entén massa bé el text en castellà perquè no té tant vocabulari en català.

· Desenvolupament morfosintàctic: Usa substantius, adjectius, adverbis amb concordança, bona estructura i repeteix molt ‘i’.

· Anàlisi comparativa: Més fluïdesa en català que en castellà.

“Bon exemple”

· NOM/EDAT INFANT: Roger (11 anys i 2 mesos)

· Desenvolupament semàntic: Construeix amb facilitat, no dubta ni pregunta, usa termes apropiats a la seva edat.

· Velocitat lectora:

CATALÀ: 120 paraules per minut (veu baixa); 113 paraules per minut (veu alta)

CASTELLÀ: 151 paraules per minut (veu baixa); 96 paraules per minut (veu alta)

· Comprensió lectora: Entén molt bé el text, diferencia molt bé les idees principals a les secundàries.

· Desenvolupament morfosintàctic: Temps verbals correctes en les dues llengües i utilitza molt vocabulari.

· Anàlisi comparativa: Més fluïdesa en català, i el nivell de les dues llengües és alt.

“Musica’t”

· NOM/EDAT INFANT: Víctor (11 anys i 8 mesos)

· Desenvolupament semàntic: Definicions simples i breus, inferiors a les normals per a l’edat que el nen té.

· Velocitat lectora:

CATALÀ: 140 paraules per minut (veu baixa); 122 paraules per minut (veu alta)

CASTELLÀ: 115 paraules per minut (veu baixa); 112 paraules per minut (veu alta)

· Comprensió lectora: Entén bé els textos, una mica de dificultat amb el text en castellà. Idees principals i secundàries molt correctes.

Desenvolupament morfosintàctic: Estructura correcta, tot correcte, però utilitza molts mots crossa (mmm, eeeh, pues...).

· Anàlisi comparativa: La comprensió és molt adequada en les dos llengües,tot i que és millor en català que en castellà.

PRÀCTICA 3 APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT

Edat del nen:9 anys i 2 mesos

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA

1. PROVES DE CONSERVACIÓ

1.1. Conservació de la substància

Hem agafat les dues barres de plastilina i hem fet les dos boles. Tot seguit li hem preguntat al nen si les dues boles tenien la mateixa quantitat de plastilina o si tenien quantitats diferents. Ell, del tot decidit, ha respòs que hi havia la mateixa quantitat perquè havia observat que les bosses on portàvem les dos barres de plastilina eren iguals.

Després hem agafat una bola i l’hem convertida en un xurro. Aleshores, en preguntar-li si tenien la mateixa quantitat, ens ha respost que si i ho sabia perquè el xurro feia un moment era la bola i era igual que l’altra.

1.2. Conservació del pes

Li hem ensenyat les dos boles de plastilina i li hem preguntat quina pesava més de les dos o si pesaven el mateix. Ell ha contestat que pesaven el mateix perquè eren iguals.

Aleshores li hem dit que fes una de les boles en forma de xurro i li hem fet la mateixa pregunta. Ell ha contestat que sí, que pesaven el mateix perquè hi havia la mateixa quantitat i que per molt que la deformés sempre serien iguals.

1.3. Conservació de la longitud

Hem agafat dos palletes per beure iguals i les hem col·locat tal com ens demana l’exercici: paral·leles entre elles i horitzontals al nen. Aleshores li hem preguntat al nen si tenien la mateixa mida. Ell les ha agafat amb els dits i les ha ajuntat i ha contestat que sí. Llavors les hem separat i li hem fet la mateixa pregunta, però li hem dit que no les toqués. No ha dubtat i ens ha dit que eren iguals perquè ho acabava de comprovar ell mateix.

INTERPRETACIÓ: Pel que hem vist, el David és un nen que li costa estar atent, però quan se’l motiva per fer una activitat, respon tot el que li preguntem com si fos més gran del que és realment.

2- PROVA DE CLASSIFICACIÓ

Li hem donat al nen diverses figures de tamanys i colors diferents: dos quadrats, dos triangles i dos cercles. Aleshores li hem demanat que les ordenés com a ell li semblés que estaven millor.

Primer ho ha agrupat per figures (triangles amb triangles, cercles amb cercles i quadrats amb quadrats), però no n’estava del tot convençut i primer ha col·locat les figures petites i després les grans. Li hem preguntat perquè havia canviat d’idea i ens ha dit que ell creia que d’aquesta manera quedaven millor.

Interpretació: En un primer moment el David havia fet una agrupació per figures, però s’ho ha plantejat i ha decidit agrupar-les de petites a grans. Les dos agrupacions tenen sentit perquè segueixen un ordre lògic, però les explicacions que dóna no en tenen.

3-QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ

Hem situat davant del nen 8 peces de fruita: 5 mandarines i 3 pomes.

Li hem fet la pregunta de quantes mandarines tenia davant seu i ens ha dit “5”. Li hem fet la mateixa pregunta amb les pomes i ha respost també correctament.

Aleshores li hem preguntat:

“hi ha més mandarines o fruites?”

Ell, davant d’aquesta qüestió ens ha mirat una mica sorprès i ens ha respost que les mandarines també eren fruites i que, per tant, hi havia més fruites.

Llavors li hem dit que un altre nen ens havia respost que hi havia més mandarines. Ell s’ho ha pensat millor i ha tornat a afirmar que les mandarines també eren fruites.

Interpretació: En aquest exercici hem pogut observar com una pregunta concreta pot portar molt fàcilment a la confusió. Tot i això, el David no s’ha deixat enganyar i ha seguit afirmant el que creia des d’un principi.

2a part de la Pràctica:

	Edats	Conservació de la substància	Conservació del pes	Conservació del volum	Classificació	Quantificació de la inclusió
Estadi Preopera-cional	- 6 anys 3 mesos - 6 anys i 10 mesos Els dos nens d’aquesta edat han contestat les preguntes per mitjà del seu pensament intuïtiu, ja que cap dels dos no es capaç d’argumentar cap perquè.	Els nens responen que les boles són iguals, però quan transformem una d’elles en un xurro, contesten que al xurro n’hi ha més perquè és allargat.	Els nens han afirmat que les dues boles pesaven el mateix perquè eren iguals, però que la bola pesava més que el xurro, perquè “tenia més pes a dins”.	En aquesta prova ens hem trobat davant de dues respostes diferents: un nen ha afirmat que en moure les palletes encara eren iguals i l’altre ha respost que no tenien la mateixa llargada.	En la classificació de les figures, els nens han actuat mitjançant la funció simbòlica, ja que ells han escollit l’ordre més coherent segons creien.	En aquesta prova els dos nens han comés el mateix error, perquè encara no saben distingir entre un grup (fruita, en aquest cas) i els elements que el composen (mandarina i poma).
Estadi operacio-nal concret	- 8 anys 5 mesos - 9 anys 2 mesos - 10 anys 7 mesos - 11 anys 6 mesos Hem pogut observar que les respostes del nen a partir d’aquesta edat han estat més encertades ja que es dóna l’inici del pensament lògic.	En el primer cas, al nen de 8 anys, encara dóna respostes errònies, però la resta ens han respost correctament que tant la bola com el xurro són iguals, perquè havia vist que les dues barres inicials eren iguals.	Els nens creuen que les boles pesen el mateix, però quan en convertim una en xurro diuen que tenen un pes diferent.	En la prova de les palletes el nen de 8 anys, no te una concepció clara de la longitud dels elements. Però els altres tres nens ens han respost encertada- ment que tenien la mateixa mida, en qualsevol posició en que les fiquéssim.	El nen de 8 anys ha fet una classificació per formes deixant de banda els colors. En canvi, els altres nens han fet una classificació principal-ment pels colors, i després de gran a petit. Aquest fet demostra que el nen aprèn a utilitzar la seva lògica coherent-ment.	En la prova de les fruites, els tres nens han donat respostes coherents i correctes. Tots han afirmat que hi havia més fruites que mandarines, perquè ja saben distingir entre el grup i els elements que el composen. Però el nen de 8 anys ha donat una resposta errònia perquè encara no sap fer aquesta distinció.

2a Part de la pràctica: Teoria

Piaget amb la seva teoria sosté que el desenvolupament cognoscitiu té lloc durant una sèrie d’etapes. A cada una d’elles sorgeix una nova manera de pensar en el món i de respondre davant la seva evolució. Per tant, pot dir-se que, cada etapa és una transició d’un tipus de pensament o comportament a un altre. Una etapa es basa en l’anterior i recolza les bases per la que arribarà.

Sosté que les persones travessen les mateixes etapes amb el mateix ordre.

ESTADIS DE DESENVOLUPAMENT COGNITIU

Estadi sensoriomotor (0-2 anys)

La característica principal d’aquesta etapa és que la capacitat del nen per pensar és limitada. Tot i això, el nen aprèn coses de l’entorn mitjançant les activitats, l’exploració i la manipulació constant. Els nens aprenen gradualment la continuïtat de l’existència dels objectes que no veuen.

Estadi pre-operacional (2-7 anys)

Durant la segona etapa el nen representa el món a la seva manera (jocs, imatges, llenguatge i dibuixos fantàstics) i actua sobre aquestes representacions com si cregués amb la seva existència. El nen desenvolupa la capacitat de representar l’acció mitjançant la funció simbòlica, el pensament intuïtiu i el llenguatge pre-lògic.

Estadi operacional concret (7-11/12 anys)

A aquesta etapa, el nen és capaç d’assumir un nombre limitat de processos lògics, especialment quan se li ofereix material per manipular-lo i classificar-lo com ja hem vist en els diferents resultats obtinguts. La comprensió encara depèn d’experiències concretes amb determinats fets i objectes i no d’idees abstractes o hipotètiques.

Operacional abstracte(11/12 -15 anys)

A partir d’aquest moment tenen capacitat per raonar de manera lògica i formular i comprovar hipòtesis abstractes.

REFLEXIONS

En aquesta pràctica hem pogut observar de molt a prop la perspectiva genètico-constructivista de Piaget en un nen, a més la comparació amb els nens dels altres grups ens ha servit per obtenir una diversitat de resultats diferents.

A partir de la comparació que hem fet anteriorment hem observat que la teoria de Piaget és molt interessant perquè marca l’evolució cognitiva de l’infant però hi ha algun cop (pocs) que no és del tot encertada, ja que s’han donat casos en les comparacions de nens que per l’edat que tenen haurien d’haver arribat a una etapa determinada i encara no ho han fet; o d’altres que, al contrari, han assolit l’etapa abans que tinguessin l’edat preestablerta. Però aquests casos són normals, ja que és molt difícil aconseguir que una perspectiva d’aquest tipus sigui infal·lible.

Deixant de banda aquests casos, que no deixen de ser anecdòtics, creiem que aquesta perspectiva quasi mai és errònia perquè la majoria dels nens desenvolupen les seves capacitats a les edats que marca Piaget.

Nosaltres considerem que aquesta perspectiva és molt interessant de cara al professorat, ja que aquest té l’oportunitat de veure si els seus alumnes han evolucionat com marca la teoria de Piaget i si no ho han fet, marcar-se unes pautes per intentar aconseguir-ho. Una d’questes pautes podria ser ,per exemple, elaborar activitats de relació a classe per potenciar les qualitats d’un alumne que es mostra desmotivat amb altres tipus d’activitats però que se li dóna molt bé relacionar objectes.

D’altra banda opinem que el professor s’ha d’endinsar una mica en la vida personal i afectiva del nen perquè és important saber l’estat emocional en que es troba el discent a l’hora d’impartir-li classes, el professorat ha de conèixer les seves motivacions i les seves mancances per aconseguir un aprenentatge més fluït.